LEN Women´s water polo SuperCup 2016 CN Sabadell-CN Mataró Full Video

http://www.microplustiming.com/supercupwomen2016/indexCL_web.php?cal=1

http://www.rfen.es/publicacion/noticias.asp?n=16504

This year, two spanish teams will compete at the LEN Women’s Super Cup to be played on 6th November 2016 in Barcelona (ESP).

CN Sabadell (2015-2016 Euro League Women Winner) will challenge CN Mataro (2015-2016 LEN Trophy Winner) for the title.

Follow the event on www.len.eu #LENSuperCup2016 #Waterpolo #Europeanaquatics”

Men´s LEN Super Cup 2015 25/11/15

Full Video :

http://www.raisport.rai.it/dl/raiSport/media/rsp-2-pom-08c29016-395c-4260-9513-4e710740ee96.html

Pro Recco, la collezione continua: ecco la SuperCoppa

PRO RECCO-ROBERTOZENO POSILLIPO 12-4 (2-1, 3-0, 4-3, 3-0)

Pro Recco: Tempesti, Bodegas 1, Mandic, Figari 1, Giorgetti, D. Pijetlovic 2, Prlainovic, Aicardi, Sukno 3, F. Filipovic 2 (1 rig.), A. Ivovic 1, Fondelli 2, Pastorino. All. Pomilio

Robertozeno Posillipo: Negri, Briganti, Marinic-Kragic 1, Foglio, Ricci, E. Russo, Renzuto, Gallo, Buslje 1, Saviano, Dolce 2, Saccoia, Caruso. All. Occhiello.

Arbitri: Koganov (Aze) e  Ohme (Ger)

Note: sup. num. Pro Recco 5/8, Posillipo 4/7. Rigori: Pro Recco 1/1. Uscito 3 f. Saccoia nel IV quarto

E sono 14 per la Pro Recco, che aggiunge la sua sesta SuperCoppa Len alla propria collezione di trofei internazionali, accanto alle 8 Champions League. È il primo successo da allenatore, invece, per Amedeo Pomilio, che spera di concludere la stagione con altri quattro trofei: per ora non si può dire che il pescarese abbia iniziato male la sua avventura in Liguria. La vittoria arriva contro un Robertozeno Posillipo che, giunto a Sori senza un punto di riferimento come Klikovac (oltre a Cuccovillo), inizia con orgoglio la sua partita, limita i danni nella parte centrale e, inevitabilmente, cala nel finale incassando un 12-4 conclusivo che risulta forse troppo penalizzante per quanto messo in acqua dai ragazzi di Occhiello. Ma la Pro Recco targata Pomilio è questa, specie in versione “europea”: una squadra paziente e micidiale, che ti logora con la sua forza fisica e ti uccide con la qualità dei suoi interpreti.

La voglia di riscattare il 13-2 rimediato a Sori in campionato spinge il Posillipo a impegnarsi in un’ottima partenza, che quasi sorprende i campioni d’Europa. Marinic-Kragic trova il gol dopo 39’’, in superiorità, e poi per 5 minuti i napoletani riescono a tenere a bada le ripartenze della squadra di Pomilio. Al primo errore – controfallo di Gallo non coperto dai compagni – il Posillipo incassa il pari in controfuga da Ivovic, e al secondo – chiusura ritardata su Filipovic – si ritrova sotto. Nel secondo quarto la Pro Recco (stasera senza Di Fulvio, Giacoppo e Figlioli, fuori per turnover) prende il largo, trovando ancora un gol in transizione (Sukno, 3-1) e le prime espulsioni, capitalizzate ancora da Sukno e da Pijetlovic. Il Posillipo fatica a fare gioco, anche perché Saviano e Renzuto non hanno il peso per impensierire i difensori recchelini ai due metri.

Da rimarcare gli sforzi di Gallo, che si dà da fare per trovare espulsioni sugli esterni, e il lavoro di Dolce, che gioca una gran partita in marcatura su Filipovic e in avanti riesce a bucare due volte Tempesti e servire un assist per Buslje. Ciò limita l’immensa classe del mancino serbo solo in parte: due gol e  due assist per lui a fine gara.  Guadagnato il break, alla Pro Recco basta sfruttare l’uomo in più per mantenere il vantaggio e il gioco in controfuga per dilatarlo nel finale, trasformando la partita in un utile allenamento per il match di Champions League di sabato a Budapest, contro l’Orvosi. Il Posillipo può sorridere per l’esordio del 14enne Marco Ricci nei minuti finali, oltre che per un 4/7 con l’uomo in più che, contro questa Pro Recco, può essere sbandierato come un risultato straordinario.

“È stata una bella partita – commenta a fine partita Pomilio -, mi aspettavo di vedere un Posillipo difficile da superare, è una squadra che viene sempre fuori nelle finali. Pressione dopo il triplete? Ben venga se la si riesce a trasformare in stimolo positivo”.

“Devo dire bravi ai miei ragazzi – dice Occhiello -, hanno dato l’anima. Le assenze di Klikovac e Cuccovillo sono molto importanti per noi, ma i ragazzi stasera hanno dato tutto, contro la squadra più forte del mondo. Sono stati coriacei fino alla fine, devo solo fare i complimenti a tutti”.

Pro Recco cruises past Posillipo to claim Super Cup

 By: Tim Hartog  Men, Champions League, Euro Cup

The first trophy of this season for Pro Recco is claimed. On Wednesday at home in Sori the European Super Cup was won beating Posillipo. The reigning European champions could even allow themselves a slow start cruising past last season's Euro Cup winners 12-4. Sandro Sukno led all scorers with 3.  The home team, knowing on Saturday already the Champions League season continues, got off to a slow start but grabbed a firm grip on the match in the second quarter scoring thrice on man-up as all of a sudden a seemingly comfortable 5-1 lead at half-time was established. That already proved decisive in the second half where Recco still not put up an impressive performance but simply did not needed that while Posillipo, already subject to a 13-2 loss in round 4 of the Italian championship, struggled on offence to create clear opportunities. In a slow final period Recco countered away to extend their advantage to 8 but already knew their first trophy of this season was a fact. 

European Super Cup 2015
Sori (ITA)

Wednesday, 25 November:
Pro Recco (ITA) vs. CN Posillipo (ITA) 12-4 (2-1, 3-0, 4-3, 3-0)
Pro Recco scorers: Sandro Sukno 3, Dusko Pijetlovic 2, Filip Filipovic 2, Andrea Fondelli 2, Michaël Bodegas, Niccolo' Figari, Aleksandar Ivovic.

Posillipo scorers: Vicenzo Dolce 2, Jerko Marinic-Kragic, Andro Buslje.

Prima festa di stagione per la Pro Recco. Posillipo k.o. ma con onore.

Pro Recco – C.N. Posillipo   12-4 (2-1, 3-0, 4-3, 3-0)

https://calottinaparlante.wordpress.com/2015/11/25/prima-festa-di-stagione-per-la-pro-recco-posillipo-k-o-ma-con-onore/

Era il 2012 e a Savona la “lotta fratricida” tra i biancorossi e la Pro Recco vide gli ospiti vincere la supercoppa, dopo una bella Champions messa in bacheca. Dopo 3 anni, la kermesse globale europea vede ancora l’Italia protagonista, con ancora la Pro Recco giocarsi il primo trifeo di stagione col Posillipo. Partenopei privi di Klikovac e Cuccovillo per infortunio, portano il giovane Ricci a debuttare in prima squadra a soli 15 anni d’età, lanciato nella mischia in un match d’impatto.
Sprint dubbio di Mandic che regala la prima palla al Posillipo, capitalizzata da Marinic-Kragic con la prima superiorità concessa, sbloccando il match alla prima possibilità. Due ghiotte possibilità fallite dal Recco alzano la preoccupazione sugli spalti, col brivido break posillipino ancora con Marinic-Kragic sempre in superiorità. Difesa ospite davvero ordinata nel primo tratto di partita, ma a 2 e mezzo dal termine una confrofuga di Ivovic permette al Recco di pareggiare, per poi allungare con Filipovic per il sorpasso grazie ad una staffilata imprendibile dal perimetro, chiudendo la prima frazione avanti sul 2-1. L’inizio della ripresa è piuttosto in sordina, con palo di Buslje alla sinistra di Tempesti a rompere la monotonia. Il croato ci riprova dal perimetro subito dopo, ma Tempesti devia lestamente rilanciando Sukno in avanti. Il giocatore recchelino sigla un rigore in movimento per il parziale che cresce sul 3-0. L’insistenza dei posillipini nel cercare palle al centro non paga e questo continuo tardare nel rientro in gara porta ancora Sukno a timbrare il cartellino, per il 4-1 con l’aiuto di una carrambola sfortunata di Saccoia. Prima dell’intervallo, Pijetlovic allarga il margine, con un’azione corale chiusa con una palla volante al centro, dove la retroguardia posillipina può poco. Pausa di metà gara sul 5-1, con pochi spiragli di miglioramento. Rientro dall’intervallo col ritormo al gol del Posillipo dopo quasi due tempi di silenzio con Dolce grazie all’uomo in più. Recco che non si perde d’animo e con Sukno, dopo un primo tentativo deviato da Negri, si ritorna al +4 con un bel tiro dal perimetro. Il Posillipo prova dalla distanza senza successo, ma la velocità di manovra fa cedere anche un perentorio Buslje che cede ai movimenti di Aicardi con un fallo da rigore. Filipovic freddamente batte Negri ed è seguito da Pijetlovic nella ripartenza seguente per il +6 che spiana la strada alla Pro Recco verso la vittoria. Il Posillipo è oramai allo sbaraglio e Fondelli trova gloria personale a 2 minuti dal termine del quarto, col tabellone che vede i liguri avanti sul 9-2. In completa fase relax, la Pro Recco si concede il lusso di prendere un break nel finale con Buslje e Dolce per la distanza che scende a 5 gol, con l’ultimo quarto ancora da giocare. Il pasticcio dell’arbitro azero Koganov per una superiorità chiamata e mal gestita, apre l’ultima frazione con facce più che perplesse di tecnici e giocatori, metteno dei seri dubbi sulle assegnazioni arbitrali della LEN per match così importanti. Chi ne fa le spese di questa fase convulsa è Saccoia, che non può che esprimere il suo disappunto, facendo ampi gesti ironici verso il direttore di gara. Il ritmo blando viente interrotto dall’uno-due di Figari e Bodegas, quasi a pareggiare i conti col piccolo parziale inflitto dagli avversari in precedenza. Successivamente è Dolce che si avvicina all’accorcio, ma Fondelli trova ampi spazi nelle retrovie per il massimo vantaggio recchelino, con la gara che va scemando lentamente verso la fine. La sirena in chiusura decreta la Pro Recco vincente sul Posillipo per 12-4.
Un atteggiamento meno sufficiente dell’impegno di regular season disputato a Sori a fine ottobre, permette al Posillipo di uscire col bicchiere mezzo pieno, cosciente dell’ampio divario tecnico con l’avversaria. Ottimi segnali pur senza uomini fondamentali in attacco come Klikovac e Cuccovillo, con una sconfitta da archiviare in fretta invista del derby di sabato, “Scandone” permettendo. Per i liguri prima festa stagionale, con la sesta Supercoppa LEN in bacheca dopo 3 anni dalla precedente. Mancano altre 29 partite all’imbattibilità assoluta di stagione e se si continua così, si farà presto a raggiungerlo. Prossima fermata: Budapest.

Pro Recco: Tempesti, Bodegas (1), Mandic, Figari (1), Giorgetti, Pijetlovic (2), Prlainovic, Aicardi, Sukno (3), Filipovic (2), Ivovic (1), Fondelli (2), Pastorino. All. Pomilio
C.N. Posillipo: Caruso, Briganti, Marinic-Kragic (1), Foglio, Ricci, Russo, Renzuto Iodice, Gallo, Buslje (1), Saviano, Dolce (2), Saccoia, Negri. All. Occhiello

Superiorità: Pro Recco 5/8 + un rigore, C.N. Posillipo 4/7
Note: Uscito per limite di falli Saccoia (Posillipo) nel quarto tempo.
Spettatori: 300 circa

GIUSEPPE MAGG

SUPERCUP: Il Recco è tanta roba. Nuovo trofeo per Tempesti e soci

25 novembre 2015 by Davide Truppa 

Nella serata di gala di Sori il SuperRecco di Champions vince  il suo primo trofeo stagionale, senza però “strapazzare” gli avversari come era accaduto nei precedenti. Il Posillipo tiene soprattutto nei primi due tempi ma esce comunque dalla sfida a testa alta, considerata anche l’assenza di Klikovac e Cuccovillo.

L’era Pomilio inizia nel migliore dei modi per la Pro Recco. L’ex campione azzurro, vice di Campagna in Nazionale, guida il suoi alla vittoria nella prima vera finale dell’anno, in un derby tutto italiano.
Visti i precedenti dei recchelini formato Europa, in realtà, in pochi si attendevano di assistere ad una “vera” partita stasera, considerata anche la vigente emergenza tra gli ospiti, che lasciano a casa per l’appuntamento sia Klikovac che Cuccovillo.
La sfida, tuttavia, si apre con un Posillipo arrembante. I rossoverdi vogliono riscattare le ultime prove non esattamente convincenti in campionato e creano diversi grattacapi alla difesa ligure, riuscendo a pungere con Dolce in superiorità. La verve dei napoletani dura per più di 10 minuti, fino a quandonon viene fuori lo strapotere tecnico e fisico del dream team recchelino .
Sukno è infallibile dal perimetro, mentre Pijetlovic e Aicardi a centro costringono i difensori napoletani ad alzare bandiera bianca in più di un’occasione. Impressionante il dato in superiorità numerica dei campioni d’Europa in carica, che chiudono con un 6/8 spesso finalizzando con estrema facilità un giro-palla da fantascienza. Altrettante sono le reti siglate ad uomini pari, due delle quali portano la firma di Fondelli, il miglior italiano in vasca.
Sponda rossoverde, invece, da sottolineare, oltre alla prova del già citato Dolce, lo spirito positivo con cui la squadra interpreta l’intera sfida, nonostante il punteggio alla fine sia comunque pesante (12-4).

Nota conclusiva, tra gli applausi dei tanti presenti in piscina ( la maggior parte sono bambini e ciò non può che far piacere ndr.), è l’esordio in calottina rossoverde del giovanissimo Marco Ricci, poco più che quattordicenne, impegnato in acqua contro tutti i migliori interpreti della pallanuoto moderna. Che sia un predestinato? Solo il futuro potrà dircelo davvero. Oggi vince il Recco e la stagione non è ancora finita.

PRO RECCO-POSILLIPO 12-4 (2-1; 3-0; 4-3; 3-0)
Pro Recco: Tempesti, Bodegas 1, Mandic, Figari 1, Giorgetti, Pijetlovic 2, Prlainovic, Aicardi, Sukno 3, Filipovic 2 (1 rig.), Ivovic A. 1, Fondelli A. 2, Pastorino. All. Pomilio.
Robertozeno Posillipo: Caruso, Briganti, Marinic-Kragic 1, Foglio, Ricci, Russo, Renzuto, Gallo, Buslje 1, Saviano, Dolce 2, Saccoia, Negri. All. Occhiello.
Arbitri: Koganov (Aze) e Ohme (Ger).
Superiorità numeriche: Pro Recco 6/8, Posillipo 4/7.

CN Sabadell Olympiacos Women´s European SuperCup Full VIDEO

CN Sabadell vs Olympiacos Women Super Cup 2014 per edoardo-osti

CN Barceloneta - Spartak Volgograd - Waterpolo Super Cup 2014 (FULL VIDEO)

SuperCups 2014 , CN Sabadell Supercampeonas y CN At Barceloneta SuperCampeones !!!

http://www.rtve.es/alacarta/videos/waterpolo/waterpolo-supercopa-europa-final-femenina-cn-sabadell-olympiakos/2869768/  (Full VIDEO game)

http://www.rtve.es/alacarta/videos/waterpolo/waterpolo-supercopa-europa-final-masculina-at-barceloneta-spartak-volvograd/2869838/  (Full VIDEO game)

21 November 2014 - LIVE  WOMEN - FINAL  PISCINA SANT JORDI PLAYED  CN SABADELL 9   -   8 OLYMPIACOS S.F.P 1st 2nd 3rd 4th 1   -   2 3   -   2 4   -   2 1   -   2  MEN - FINAL  PISCINA SANT JORDI PLAYED  CNA BARCELONETA 12   -   7 SPARTAK VOLGOGRAD 1st 2nd 3rd 4th 3   -   2 2   -   1 4   -   0 3   -   4

Recital a la Sant Jordi

L'Atlètic Barceloneta compleix el guió previst i deixa el Volgograd sense arguments amb un ritme molt alt de joc

L'argentí Gonzalo Echenique, autor de sis gols, es va erigir en el braç executor de l'equip mariner

22/11/14 02:00 - BARCELONA - XAVIER AGUSTÍ

Els jugadors del Barceloneta, amb la copa. A baix, Español en una acció Foto: JUANMA RAMOS / EFE.

12

SPARTAK VOLGOGRAD: Fedorov, Lazarev, Yurchik (2), Cheshev, Panfili, Ashaev (1), Khalturin (1), Andyukov, Latypov, Rekechinskiy, Lisunov (3), Agarkov i Ivanov.

CN ATLÈTIC BARCELONETA: López Pinedo, Sziranyi, Perrone (1), Oneto, Español (3), Minguell (1), Roca (1), Echenique (6), Ubovic, Fernández, López-Escribano, Tahull i Linares.

El centenari Atlètic Barceloneta va engrossir el seu palmarès amb la primera supercopa d'Europa i va arrodonir la festa del waterpolo català en una jornada històrica a la piscina Sant Jordi. El conjunt mariner, amb un pletòric Gonzalo Echenique, autor de sis gols, es va mostrar molt superior al Volgograd, incapaç de mantenir el ritme mariner. El duel va quedar sentenciat en el tercer quart, amb un parcial definitiu de 4-0 (9-3).

La consigna era clara. El conjunt mariner havia d'imprimir dinamisme al seu joc per intentar portar el partit al seu terreny, i no caure en el cos a cos dels poderosos, però lents, jugadors russos. El primer gol ja va traçar el camí. Una magnífica assistència de Dani López Pinedo des de la porteria que Albert Español, a boca de canó, no va perdonar. El braç esquerre de l'argentí Gonzalo Echenique també va entrar en calor i la connexió Español i Felipe Perrone va propiciar un dels millors gols de la supercopa. El Volgograd, per contra, tenia més problemes per superar la defensa marinera i els seus primers gols, obra de Vitaly Yurchik i Arem Ashaev, van arribar en accions de superioritat. En el segon quart, un penal provocat per Balazs Sziranyi i executat per Albert Español tornava a donar avantatge, de dos gols, als de Chus Martín. El Volgograd continuava sense idees en atac i només anotava en jugades d'home de més. Echenique, que es va convertir en un dels protagonistes de la jornada, tancava el parcial de la mitja part (5-3) després d'una jugada individual.

Tercer quart clau (4-0)

El tercer període va resultar definitiu i l'esquerrà argentí va fer mèrits més que suficients per fer-se un nom propi en aquesta final de la supercopa. Els tres gols d'Echenique i el tercer d'Español en el seu compte particular van fer pujar el 9-3 al marcador en un partit que ara sí que ja tenia un clar color mariner. El capità Dani López Pinedo, un altre dels destacats del partit, va mantenir la porteria amb pany i forrellat en aquest quart, en què el Volgograd, inoperant, va exhibir totes les seves carències. Echenique va tancar la seva exhibició amb el sisè gol a l'inici del darrer període abans que Chus Martín el substituís perquè rebés una merescuda ovació. El tècnic mariner es va permetre el luxe de donar minuts de joc als tretze convocats en un darrer quart en què ja estava tot dat i beneït. Serguei Lisunov va posar fi a la sequera russa, que va estar més de 15 minuts sense anotar. Marc Minguell, de vaselina, i Marc Roca, en un xut llunyà, van tancar la golejada de l'Atlètic Barceloneta. El conjunt mariner ja havia abaixat la tensió competitiva i el Volgograd ho va aprofitar per maquillar el resultat, ja amb el jove Miquel Linares sota els pals. En definitiva, un recital en tota regla que corona la millor temporada dels 101 anys d'història del CN Atlètic Barceloneta.

PARCIALS: 3-2, 2-1, 4-0 i 3-4.
ÀRBITRES: Stavridis i Caputi.
PÚBLIC: Uns 1.400 aficionats a la piscina Sant Jordi.

No esperàvem guanyar tan clarament. Hem estat ràpids i no ens han pogut seguir

Marc Roca

JUGADOR DE L'ATLÈTICBARCELONETA

Sabíem que era
un equip pesat, havíem d'imprimir un ritme alt i esperar que es cansessin

Chus Martín

ENTRENADOR DEL'ATLÈTIC BARCELONETA

No esperava marcar tants gols, però és gràcies a la feina de l'equip. Hem complert la feina

Gonzalo Echenique

JUGADOR DE L'ATLÈTICBARCELONETA

En els dos últims quarts, els jugadors del Volgograd han patit molt, que és
el que buscàvem

Marc Minguell

JUGADOR DE L'ATLÈTIC BARCELONETA

Quarta supercopa masculina

Més enllà dels èxits de l'equip femení del CN Sabadell, la d'ahir va suposar la quarta supercopa catalana en categoria masculina. Abans que l'Atlètic Barceloneta, ja havien aixecat aquest trofeu el CN Barcelona (1982) i el CN Catalunya, en dues ocasions (1992 i 1995), l'última al mateix escenari que ahir, la piscina de Sant Jordi.

Darrera actualització ( Dissabte, 22 de novembre del 2014 02:00 S

L’Atlètic-Barceloneta guanya la Supercopa d’Europa (12-7)

 (BTV)

L'Atlètic-Barceloneta tanca un any rodó amb la consecució de la Supercopa de waterpolo després de superar el Volvograd rus (12-7) en una piscina Sant Jordi plena de gom a gom. Echenique, amb sis gols, va ser l'estrella del duel. En noies, el Sabadell es va imposar a l'Olympiacos grec (9-8).

Albert Español va ser l’encarregat d’avançar els barcelonins anotant la primera diana de l’enfrontament. El rus Yúrchik va empatar el partit, però la reacció catalana no es va fer esperar. Tot i que els mariners van estar en tot moment al davant al marcador,  no va ser fins al tercer quart quan el partit es va trencar definitivament amb un parcial de 4 a 0. Un Echenique en estat de gràcia va ser el principal protagonista. Del seu braç en van sortir 6 dels 12 gols locals. A l’últim temps, els russos van intentar la remuntada però la final ja estava vista per a sentència. 12 a 7 va ser el resultat per donar la primera Supercopa d’Europa a un Barceloneta que havia fet història.

L’hegemonia femenina continua en mans del Sabadell, que ahir es va imposar l’Olympacos per un ajustat 9 a 8. Les vallesanes es van col·locar al capdavant en el marcador en el segon quart i van mantenir l’avantatge fins al final. Les de Nani Guiu ja fa gairebé tres anys que no perden cap partit.

Albert Español va ser l'encarregat d'avançar els barcelonins anotant la primera diana de l'enfrontament. El rus Yúrchik va empatar el partit però la reacció catalana no es va fer esperar. Tot i que els mariners van estar en tot moment davant al marcador no va ser fins al tercer quart quan el partit es va trencar definitivament amb un parcial de 4 a 0. Un Echenique en estat de gràcia va ser el principal protagonista. Del seu braç en van sortir 6 dels 12 gols locals. A l'últim temps, els russos van intentar la remuntada però la final ja estava vista per a sentència. 

La final femenina la va guanyar el Sabadell, que continua amb l'hegemonia. Les noies de Nani Guiu es van imposar a l'Olympacos per un ajustat 9 a 8. Les vallesanes es van col·locar davant en el marcador en el segon quart i van mantenir l'avantatge fins al final. Les valleses ja fa gairebé tres anys que no perden cap partit. 

Renoven l'excel·lència

El CN Sabadell va derrotar l'Olympiacòs grec en la final de la supercopa d'Europa en un partit emocionant i va completar un segon any perfecte en què s'ha adjudicat tots els títols que ha disputat, sis en total

22/11/14 02:00 - BARCELONA - IVAN MULLOR

Les jugadores del CN Sabadell, a dins de la piscina després de la victòria Foto: JUANMA RAMOS.

1

OLYMPIACÒS: Diamantopoulo, E. Plevritou (1), Sora, Avramidou, Asimaki (1),
M. Plevritou i Bianconi (2) –equip inicial–, Tetzalidou (2), Manolioudaki (1), Kalogerakou, Asleigh (1),Virginia i Ioanna.

CN SABADELL ASTRALPOOL: Ester, Mati (1), Espar (2), Pareja (2), Maica Garcia (2), Pili i Olga –equip inicial– Genee (1), Abellán, Cordobés, Seidemann, Forca (1) i Maria Elena.

El CN Sabadell és el millor equip femení estatal de tots els temps. Encara no ha escrit tota la història, li queda camp per recórrer, però ja ha fet mèrits suficients per guanyar-se aquesta condició. Ahir va completar un segon any perfecte en què no ha deixat escapar cap títol. La plantilla, la base de la selecció espanyola que s'ha penjat ors i plata en el mundial, l'europeu i els Jocs, els permet resoldre les competicions estatals amb solvència. Però a Europa les forces s'equilibren, i és aquí on les gestes de les vallesanes adquireixen valor. La final de la supercopa d'ahir va ser una cita per reivindicar-se una altra vegada. Van derrotar l'Olympiacòs grec en un dels partits més complicats que han hagut d'afrontar en els últims temps. Les hel·lenes es van avançar i van tenir una última possessió per empatar, però les catalanes, llicenciades en situacions d'alt risc, se'n van sortir amb ofici i van revalidar títol i excel·lència. Dilluns els toca tornar a la feina, perquè encara els queden propòsits per complir.

La final de la supercopa era el primer compromís difícil del curs 2014/15. I, d'entrada, els va faltar efectivitat per resoldre, mentre que l'Olympiacòs, més efectiu, es va avançar en dues ocasions (0-1 i 1-2). En el segon quart, però, les catalanes, amb el canell escalfat i ben assentades a la piscina, van passar a dominar eltempo i el marcador. Pareja va equilibrar el resultat i Maica Garcia, amb un revers marca de la casa, però no per això menys espectacular, va avançar el CNS per primer cop (3-2).

Les gregues, persistents i lluitadores fins a la darrera botzinada, no es van enfonsar. Es van plantar en el descans ben ficades en el partit (4-4). I tampoc es van rendir després del parcial inicial de quatre a un en el tercer quart (8-5), fruit d'una vaselina d'Anni Espar, un altre gol de Pareja, que mai falla quan se la necessita, i les contribucions de la discreta però imprescindible Mati Ortiz i la jove Judit Forca.

Feta la feina ofensiva, va ser el torn de la portera Laura Ester, que va aturar un penal a la canonera italiana i, en els darrers compassos del partit, va posar les mans per frustrar una acció de superioritat de l'Olympiacòs quan s'acostaven perillosament (9-7). Les gregues van trencar la barrera psicològica dels dos gols (9-8) i van tenir una última possessió per forçar la pròrroga. Llavors va aparèixer Pili Peña per obstaculitzar Bianconi, robar-li la pilota, matar el partit i tancar el cercle de dos anys consecutius per emmarcar.

PROTAGONISTES

Han estat dos anys increïbles. Al principi ens hem precipitat, però després hem estat superiors

Nani Guiu

ENTRENADOR DEL CN SABADELL

Hem patit. Sabíem que era un partit complicat, perquè les gregues no abaixen mai els braços

Laura Ester

PORTERA DEL CN SABADELL

La bona defensa
ha estat clau. Al final s'ha fet una mica llarg. Hem treballat molt per guanyar

Jennifer Pareja

JUGADORA DEL CN SABADELL

PARCIALS: 1-2, 3-2, 4-2 i 1-2.
ÀRBITRES: Maus (alemany) i Wengenroth (suís).
PÚBLIC: Uns 1.200 espectadors a la piscina Sant Jordi de Barcelona.

Dominadores de la supercopa

El CN Sabadell ha sortit victoriós en dues de les tres finals de la supercopa. Només es va encallar en l'edició del 2011, quan no va poder superar les italianes del Pro Recco en una final que es va resoldre en la pròrroga amb un resultat idèntic al d'ahir, però desfavorable als seus interessos. Tot i això, els dos títols li permeten encapçalar la nòmina d'equips amb més supercopes, juntament amb el Vouliagmeni.

Darrera actualització ( Dissabte, 22 de novembre del 2014 02:00 )

Recopilación Prévias SuperCopas de Europa , Barcelona 2014 (RFEN,FCN,waterpolista.com, BTV, etc...)

Final a dues bandes

El CN Sabadell s'enfronta amb l'Olympiacòs grec (18.30 h) i l'Atlètic Barceloneta, amb l'Spartak Volgograd rus (20.45 h) en la supercopa d'Europa, que es disputa a la piscina Sant Jordi en una jornada històrica per al waterpolo del país

21/11/14 02:00 - BARCELONA - IVAN MULLOR

Tècnics i capitans durant la presentació d'ahir al Museu Olímpic Foto: ORIOL DURAN.

12

Els dos equips catalans i campions d'Europa –el CN Sabadell i l'Atlètic Barcelona– poden rubricar una temporada reeixida aquesta tarda-vespre si resolen favorablement la final de la supercopa continental a la piscina Sant Jordi de Barcelona. La jornada podria deixar una foto inèdita –dos clubs d'un país al podi–, perquè mai fins ara havien coincidit les finals masculina i femenina en una mateixa ciutat. Les vallesanes competiran per revalidar el títol que van celebrar ara fa un any per primera vegada i escriure un nou capítol de la millor etapa del waterpolo femení estatal. Mentre que els barcelonins buscaran un trofeu que els falta per completar una temporada de somni com a president, tècnic i capità s'han encarregat de repetir. Els triomfs internacionals dels mariners es presenten com una alenada d'aire fresc per al waterpolo masculí estatal, que enyora els dies que entrava en les travesses per la victòria en les competicions més importants.

Velles conegudes

A priori, sembla que el CN Sabadell haurà d'estar més afinat que l'Atlètic Barceloneta per posar el seu gra de sorra a una jornada per emmarcar. Encara que les sabadellenques acostumen a sobreposar-se a situacions adverses amb exhibicions de joc. El CNS es jugarà la supercopa contra l'Olympiacòs del Pireu (18.30 h), campiones de la LEN Trophy en què van derrotar el Florència en la final per la mínima (10-9). Els dos equips es coneixen de sobres, ja que van coincidir per última vegada en els quarts de final de l'edició de l'Eurolliga passada. Les de Nani Guiu van vèncer a Grècia (9-10) i a Can Llong (8-6), però, com va reconèixer el tècnic en la presentació d'ahir al Museu Olímpic, va ser l'eliminatòria més compromesa de la competició, més i tot que la final, i aventura un duel ajustat. “L'Olympiacòs ens va exigir molt, és un equip molt complicat i, a més, s'ha reforçat bé.” En aquest sentit, destaquen la italiana Roberta Bianconi, la grega Alexandra Asimaki a més de l'australiana Bronwen Knox, que va marcar el gol de la victòria a la final de la LEN Trophy 23 segons abans del final. No obstant això, la capitana sabadellenca, Olga Domènech, va posar èmfasi en l'actuació del seu equip. “Ens hem de basar en el nostre joc i imposar-lo.” Finalment, Guiu, sempre prudent, va enviar un missatge d'optimisme: “Fa dos mesos que preparem la final, arribem bé i oferirem el millor joc.”

L'Spartak, equip rocós

L'Atlètic Barceloneta saltarà a la piscina dues hores i quart més tard (20.45h) per batre's amb l'Spartak Volgograd rus, que es presenta a la cita gràcies a la victòria a la final de l'Euro Cup contra el Mladost croata. La columna vertebral de l'equip l'integren components de Rússia, encara que molts d'ells ara s'han de mirar els compromisos internacionals de la seva selecció des de la distància perquè no tenen la confiança de l'entrenador. El tècnic mariner, Chus Martin, va manifestar: “Juguem contra un gran equip, però volem seguir somiant.” I el porter i capità barceloní, Dani López, va afegir: “És un waterpolo més físic, són jugadors grans i les possibilitats de vèncer depenen de portar el joc al nostre terreny, és a dir més dinàmic, i si ho fem tindrem molt de guanyat.”

PROTAGONISTES

L'Olympiacòs ens va exigir molt l'any passat, és un equip complicat i, a més, s'ha reforçat bé

Nani Guiu

ENTRENADOR DEL CN SABADELL

És un equip més físic amb jugadors grans, i per tenir possibilitats caldrà imposar un joc dinàmic

Dani López

CAPITÀ ATL. BARCELONETA

Ens hem de basar en el nostre joc i intentar imposar-lo per vèncer un equip tècnic i reforçat

Olga Domènech

CAPITANA DEL CN SABADELL

Juguem contra un gran equip, l'Spartak, però volem la supercopa i seguir somiant

Chus Martín

ENTRENADOR ATL. BARCELONETA

Dues supercopes d'una tacada

El palmarès del waterpolo català es podria engreixar doblement aquesta tarda-vespre amb dues supercopes d'Europa més. Fins ara el CN Barcelona i el CN Catalunya són els únics que han conquerit el títol en categoria masculina. Els cenebistes es van proclamar campions el 1982 en vèncer el POSK croat (12-11) en una final que es va celebrar a la localitat macedònia de Skopje. Mentre que el Catalunya li va prendre el relleu deu anys després, el 1992. Els barcelonins van derrotar els també croats del Jadran Split i, tres anys més tard, van repetir contra el Vasas de Budapest. El CNS té l'únic títol femení.

A punt per al segon Grand Slam complet

Les vallesanes podrien completar el segon any perfecte si avui encadenen la segona supercopa. El 2013 es van adjudicar les sis competicions que van disputar (la lliga de campions i la supercopa d'Europa, la lliga, la copa i la supercopa d'Espanya, i la copa de Catalunya) i avui ho podrien revalidar, una autèntica fita. Fins ara han guanyat les cinc finals que han disputat, i avui tanquen el cicle en un torneig en el qual han guanyat una de les dues finals que han celebrat. Per intentar completar el Grand Slam de títols, el tècnic disposarà de la nord-americana Melissa Seidemann, que enguany està als EUA i només vindrà en cites concretes.

Parella de Champions

Maica Garcia i Marc Roca, companys sentimentals des de fa cinc anys, podrien guanyar la supercopa d'Europa demà a la piscina Sant Jordi de Barcelona amb els seus equips respectius, el CN Sabadell i l'Atlètic Barceloneta

Els dos waterpolistes catalans ja van ser proclamats vencedors de la lliga de campions fa només uns mesos

20/11/14 02:00 - SABADELL - IVAN MULLOR

Maica Garcia i Marc Roca en el seu domicili de Sabadell on resideixen des de fa uns mesos Foto: ORIOL DURAN.

1

Marc Roca:“Li tinc una enveja brutal. Ella ha viscut uns Jocs i altres coses que no sé si viuré. Això de ser campió d'Europa ja ho tinc”

És possible que aquest vespre Maica Garcia, tres cops campiona d'Europa amb el CN Sabadell, esperi tranquil·la la final de demà de la supercopa d'Europa. L'experiència, l'optimisme i la flegma l'ajuden a no atabalar-se el dia abans de poder completar una temporada perfecta, en què ha guanyat tots els títols possibles en l'àmbit de clubs. Només li desagrada haver d'esperar fins a dos quarts de set de la tarda per saltar a la piscina Sant Jordi de Barcelona a competir. Encara recorda com de malament ho va passar el dia de la final del mundial de Barcelona, programada a les deu de la nit. També és possible que, al seu costat, Marc Roca, guanyador de la lliga de campions amb l'Atlètic Barceloneta el maig passat per primer cop esperi impacient la final de la supercopa de demà, que jugarà a tres quarts de nou, a continuació de la femenina. La falta de compromisos internacionals de màxima transcendència i un caràcter reflexiu es traduiran en un sac de nervis que li faran la guitza la nit abans de poder rubricar un curs de somni.

És indubtable que es tracta d'un domicili molt particular. Al Marc Roca i a la Maica Garcia els ha unit el waterpolo: fa cinc anys que són parella i uns mesos que viuen junts. No són un cas excepcional, però la diferència amb altres parelles és que tots dos han estat proclamats campions d'Europa el mateix any i que demà tenen moltes possibilitats de guanyar la supercopa en un interval de dues hores de diferència. Seria una fita del tot inèdita, perquè mai fins a aquesta edició s'havien unificat les finals de la supercopa en una mateixa localitat.

A Europa va ser la primera vegada que van compartir tron, però en les competicions estatals ho fan des de fa unes quantes temporades. Marc Roca col·lecciona títols amb l'equip mariner i Maica Garcia, amb el vallesà. La diferència principal és que la noia és una peça indispensable de la selecció espanyola que ha fet eclosió en els últims temps: es va penjar la medalla de plata en els Jocs de Londres 2012 i les d'or en el campionat del món de Barcelona 2013 i l'Europeu de Budapest 2014. Per contra, el jugador internacional barceloní ha tingut la mala sort de coincidir en un moment d'hores baixes del waterpolo estatal masculí que limiten les possibilitats d'èxit d'Espanya en campionats de primer nivell. Per això no amaga que pagaria per protagonitzar alguna de les gestes seves. “Li tinc una enveja brutal. Ella ha viscut uns Jocs i jo no, i altres coses que no sé si viuré. Això de ser campió d'Europa ja ho tinc. Ara falta la supercopa, un títol que difícilment tornarem a jugar.” Tot just sent la sentència, no la de l'enveja, sinó la de la poca confiança a revalidar la lliga de campions, Maica Garcia li etziba: “No es pot anar així, no és l'actitud.”

Demà, Marc Roca no podrà saltar i cridar des de la graderia mentre la seva parella intenta revalidar el títol de la supercopa d'Europa i ampliar un palmarès impressionant perquè haurà d'estar concentrat en la seva final. En canvi, Maica Garcia sí que patirà des de fora el que no va poder patir el dia que el seu company guanyava la copa d'Europa perquè en aquell moment volava a la Xina amb la resta de jugadores de l'equip espanyol per jugar la lliga mundial. “Ho vaig passar fatal. El primer que vaig fer tot just aterrar va ser mirar què havien fet.”

1 pis, 2 copes

Demà a tres quarts de deu del vespre la parella Garcia-Roca pot haver guanyat dos títols europeus.

18.30

Final femenina.

El CN Sabadell intentarà revalidar el títol de la supercopa i completar un altre curs perfecte contra l'Olympiacòs grec.

20.45

Final masculina.

L'Atlètic Barceloneta es juga la supercopa contra el Spartak Volgograd.