Barcelona 18/09/13
Lamentamos comunicar que ha fallecido nuestro amigo y compańero Lluis Giralt.
A partir de las 15h estará en el tanatorio de la Ronda de Dalt y el entierro será mañana jueves 19/09/2013 a las 15h en el mismo sito.
Guardaremos un minuto de silencio en todos los partidos de esta nueva Temporada que iniciamos con esta triste noticia.
EPD
Esta es la música con la que Luis quiso que le recordaramos.
*****
Os dejo con articulo de febrero de este año en que Lluis nos contaba su amor por el deporte y su incansable lucha contra la enfermedad que tras 5 años injustamente nos lo ha arrebatado .
http://www.ufecbloc.cat/lluis-giralt-lesport-ens-dona-una-forca-interna-per-afrontar-qualsevol-repte/
Per a un exnedador i exwaterpolista com Lluís Giralt va ser difícil deixar l’esport quan els metges li van aconsellar. Però només va aguantar 23 dies. “No sabia si em trobava malament per la malaltia en sí o perquè no podia fer esport”, recorda en Lluís.
Actualment, Lluís Giralt és àrbitre català i nacional de waterpolo, però als tres anys ja es va ficar en una piscina per fer natació al Club Atlètic Barceloneta. Giralt recorda aquests anys com els millors de la seva vida, quan el seu pare el portava a entrenar abans d’anar a l’escola. “Era duríssim, però un cop allà m’oblidava de tot i només em centrava en l’entrenament”, comenta. Giralt va estar a l’Atlètic Barceloneta fins els 13 anys, abans de ser nedador i waterpolista professional. També va passar pel CN Montjuic, després pel CN Catalunya i finalment pel CN Sant Andreu, on va estar 18 anys fent de jugador i entrenador.
Segons Giralt, “l’esport té un valor afegit que sovint no percebem, ens dóna una força interna per afrontar qualsevol repte”. En Lluís era nedador de llarga distància, fet que li requeria també una preparació psicològica, mesurar l’esforç, treballar tranquil, controlar el desenllaç, etc. “Tot això ho he pogut aplicar a la meva vida personal, ha estat fantàstic”, assegura l’exnedador.
Tot i que ja no practica esport a nivell professional, en Lluís conserva un gran record de la seva vida esportiva. Quan ja era adult, l’entrenament va deixar de ser una obligació per convertir-se en una gran necessitat. “Era una estona esgotadora, però em proporcionava un benestar continu durant tot el dia”, recorda Giralt. Però sobretot no s’oblida mai de les competicions, aquelles “jornades fantàstiques que hagués volgut que no acabessin mai”.
Per a Lluís Giralt, fer esport et dóna una sensació que “no es pot reproduir, només ho poden saber tots aquells que hagin practicat algun esport”.
Lamentamos comunicar que ha fallecido nuestro amigo y compańero Lluis Giralt.
A partir de las 15h estará en el tanatorio de la Ronda de Dalt y el entierro será mañana jueves 19/09/2013 a las 15h en el mismo sito.
Guardaremos un minuto de silencio en todos los partidos de esta nueva Temporada que iniciamos con esta triste noticia.
EPD
Esta es la música con la que Luis quiso que le recordaramos.
*****
Os dejo con articulo de febrero de este año en que Lluis nos contaba su amor por el deporte y su incansable lucha contra la enfermedad que tras 5 años injustamente nos lo ha arrebatado .
http://www.ufecbloc.cat/lluis-giralt-lesport-ens-dona-una-forca-interna-per-afrontar-qualsevol-repte/
Lluís Giralt: “L’esport ens dóna una força interna per afrontar qualsevol repte”
Esportista des dels tres anys, no s’imagina la seva vida sense fer el que més li agrada. L’esport ha estat per a Lluís Giralt, coordinador i tècnic d’UFEC Sant Hilari, un antídot per lluitar contra el càncer. Al 2007 li van detectar un tumor cerebral que se li ha reproduït tres vegades, ha estat operat en dues ocasions, ha rebut quimioteràpia i radioteràpia i continua lluitant com el primer dia, però sense deixar de fer esport. “Fer esport no m’ha curat, però em va ajudar i encara m’ajuda a superar el càncer”, assegura Giralt.Per a un exnedador i exwaterpolista com Lluís Giralt va ser difícil deixar l’esport quan els metges li van aconsellar. Però només va aguantar 23 dies. “No sabia si em trobava malament per la malaltia en sí o perquè no podia fer esport”, recorda en Lluís.
Actualment, Lluís Giralt és àrbitre català i nacional de waterpolo, però als tres anys ja es va ficar en una piscina per fer natació al Club Atlètic Barceloneta. Giralt recorda aquests anys com els millors de la seva vida, quan el seu pare el portava a entrenar abans d’anar a l’escola. “Era duríssim, però un cop allà m’oblidava de tot i només em centrava en l’entrenament”, comenta. Giralt va estar a l’Atlètic Barceloneta fins els 13 anys, abans de ser nedador i waterpolista professional. També va passar pel CN Montjuic, després pel CN Catalunya i finalment pel CN Sant Andreu, on va estar 18 anys fent de jugador i entrenador.
Segons Giralt, “l’esport té un valor afegit que sovint no percebem, ens dóna una força interna per afrontar qualsevol repte”. En Lluís era nedador de llarga distància, fet que li requeria també una preparació psicològica, mesurar l’esforç, treballar tranquil, controlar el desenllaç, etc. “Tot això ho he pogut aplicar a la meva vida personal, ha estat fantàstic”, assegura l’exnedador.
Tot i que ja no practica esport a nivell professional, en Lluís conserva un gran record de la seva vida esportiva. Quan ja era adult, l’entrenament va deixar de ser una obligació per convertir-se en una gran necessitat. “Era una estona esgotadora, però em proporcionava un benestar continu durant tot el dia”, recorda Giralt. Però sobretot no s’oblida mai de les competicions, aquelles “jornades fantàstiques que hagués volgut que no acabessin mai”.
Per a Lluís Giralt, fer esport et dóna una sensació que “no es pot reproduir, només ho poden saber tots aquells que hagin practicat algun esport”.
Si tots nosaltres poguéssim posar-nos en el teu lloc per suportar tot el que tu estas suportant i així permetre’t descansar, no podriem disimular com fas tu el pes de la càrrega. Fas que els altres ni tan sols imaginem el que estas passant i ens fas fàcil estar al teu costat en aquests moments. Coneixe’t és autèntic, ser el teu amic és genial, estar amb tu ara, una experiència positiva que ens fa millors persones. I TOT GRÀCIES A TU, amic nostre. (Jaume , 9/04/13)
Lluis (EPD) con Sergi en el reciclaje de hace unos años en el C.N.Sant Andreu , club en el que estuvo durante 18 años como jugador y entrenador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario