Jennifer Pareja, la entrevista BCN 2013

“BARCELONA 2013 SERÀ MÉS COMPLICAT QUE ELS JOCS OLÍMPICS DE LONDRES” Dedicada al cent per cent al waterpolo, almenys en aquest cicle que portarà a la selecció espanyola a defensar la seva medalla de plata olímpica a Rio 2016, Jennifer Pareja ha aparcat la possibilitat d'incorporar-se al mercat laboral (el seu desig és fer un dia oposicions per mossa d'Esquadra) per pensar exclusivament en waterpolo. És una de les líders de l'equip de Miki Oca i l'única del grup que va tenir oportunitat de disputar els anteriors Mundials celebrats a Barcelona (2003).

--Hauries de ser la més jove d'aquell equip... -Sí, sens dubte. Vaig ser la més joveneta. Vaig estar amb altres companyes en la llista final de concentrades, però a última hora em van donar l'oportunitat de formar part de la selecció. El vaig gaudir molt. Ara serà del tot diferent. -Segueixes pensant el que altres vegades has dit que jugar a casa un campionat així és una experiència única?

-I tant! Un Campionat del món a la teva ciutat, a casa, és una cosa increïble. I en el meu cas més, ja que podré viure-ho per segona vegada. Serà espectacular. I estic convençuda que serà diferent en tot. I més a nivell personal. Per l'experiència acumulada aquests anys i pel moment que viu l'equip, que ve de ser subcampió olímpic. Tindrem més pressió, no hi ha dubte, però jo sóc de les que pensen que no hi ha res com jugar a casa.

- Alguna preocupació de cara a la preparació de Barcelona 2013 ara mateix?

-No, cap. O si de cas el fet que la lliga no acabarà fins al mes de juny i ens restarà temps per a la preparació. Crec que anirem a posar-nos en marxa amb alguna concentració abans de final d'aquest any i després començarem a disputar partits de la Lliga Mundial, que serà l'única competició internacional programada abans del Mundial de Barcelona.

-Ara que cites la lliga de waterpolo, veus que ha canviat alguna cosa pel fet que les que la disputeu sou medalla olímpica?

-No, en absolut. Som les mateixes jugant a les mateixes piscines i amb la mateixa gent a les grades. Desgraciadament és una competició que ens motiva poc ja que hi ha partits que vam guanyar per 20 gols. És una lliga poc competitiva.

-Alguna companya s'ha anat a l'estranger amb millors ofertes, com és el cas de Anni Espar ...

-Així és. Està a Califòrnia, però ara ha tornat per ajudar al club a la Copa d'Europa. M'imagino el canvi que hi haurà representat per a ella una lliga com aquella, començant pels horaris.

- A tu t'hauria agradat provar l'experiència de jugar a l'estranger?

-La veritat és que no. Vaig tenir en el seu moment l'oportunitat de fer-ho, però vaig dir que no. Recordo que vaig valorar moltes coses, especialment les de tipus personal. A Sabadell estic molt bé, a casa, molt contenta. Res millor per a mi.

-Tornant al que parlàvem abans: ara seràs de les més veteranes en haver participat el 2003 en aquesta mateixa competició. Estàs pensant en acabar el nou cicle olímpic que conclourà a Rio?

-Si les lesions em respecten, aquesta és la meva intenció. Estic ara assaborint el moment més dolç després de l'èxit de Londres i no jo, sinó totes, en l'únic que pensem és a disputar juntes uns nous Jocs Olímpics d'aquí a quatre anys.

-L'èxit de Londres que em deies, ja està bé digerit?

-Ja ens hem fet una idea del que s'ha aconseguit, però ha costat. Ha estat una etapa tremenda i també una cosa que mai havíem experimentat. Com ens anàvem a imaginar una cosa així! No t’acostumes. I el millor és que penses que la gent es va a enganxar el waterpolo gràcies a aquesta medalla.

-Realment heu notat que la gent s'ha enganxat?

-No ens adonem, però segur que sí hi ha hagut una bona resposta. A la piscina, a l'hora dels partits i coses així no notes un gran canvi, però després veus els missatges de tantes nenes que ens escriuen o l'interès que en els clubs ha despertat el waterpolo femení i penses que alguna cosa succeirà en el futur . Sobretot veig nenes de 13-14 que no paren de preguntar pel waterpolo. A mi i a la resta de companyes. Totes volen jugar. Ara bé, si em preguntes per la vida poc ha canviat. La rutina de l'entrenament i el treball està per sobre de tot.

-Barcelona 2013 és el proper gran repte: més o menys difícil que Londres 2012?

-Nosaltres pensem que les nostres opcions passen per sortir com vam sortir en els Jocs Olímpics, humils i partit a partit. Estic convençuda que serà molt complicat, fins i tot sabent que jugarem a casa. Barcelona 2013 serà més difícil que els Jocs de Londres. Aquí competiran més equips i tindrem davant a equips europeus molt forts, com Holanda i Grècia, que no van estar en el torneig olímpic, on només hi havia vuit conjunts. Aquí seran 16, ni més ni menys, i serà tot molt igualat. Espero que el públic ens doni forces i ens ajudi a motivar-nos. El necessitarem més que mai.